Gamificació a l’empresa: aplicacions en recursos humans

Gamificació a l’empresa: aplicacions en recursos humans

Parlem amb Alberto Catalán i Eva Juncosa, distribuïdors oficials de Gametraining a Catalunya i experts en Gamificació.

Què és la gamificació?
La gamificació es basa a aplicar tècniques pròpies dels jocs tradicionals i dels videojocs en entorns no lúdics, com per exemple en l’empresa, la salut o l’educació. Tot sense perdre de vista que hi ha un objectiu professional a aconseguir i que no es tracta només de divertir-se.

Quina és la seva utilitat?
És una tècnica que fa servir el joc per motivar les persones a aprendre, a fer tasques rutinàries, a compartir coneixement, a innovar. Ajuda a una major implicació i compromís dels treballadors.

Què aporta a les empreses?
Els jocs funcionen amb dinàmiques com competir, guanyar punts, assolir reptes. Aquestes mecàniques del joc aplicades en situacions pensades per assolir objectius específics funcionen molt bé. Per exemple, si volem que les persones aprenguin uns procediments de treball, unes normatives específiques o les característiques dels productes que venem.

Com s’aplica?
Hi ha moltes maneres d’aplicar-se. Avui en dia el que més s’utilitza són les eines tecnològiques. Similars a les d’un videojoc. Podem fer que tothom pugui accedir a participar-hi, des de qualsevol lloc i dispositiu, en qualsevol moment, a través d’una plataforma específica. Es genera més interacció, és una eina més potent que va més enllà d’un petit grup presencial en una aula.

Sóc una empresa, vull encarregar un joc… què necessito?
El més important i el que hem de definir abans que res és l’objectiu. Un objectiu específic i mesurable. Què volem que els nostres treballadors facin d’una altra manera o facin millor? Per exemple, volem que els nostres venedors coneguin molt millor els arguments de venda? Els beneficis dels nostres productes? Que sàpiguen rebatre millor les objeccions dels clients? Tot això per, al final, aconseguir un millor rati de vendes respecte del nombre de visites o d’interaccions amb els clients.

A partir d’aquí, dissenyem el joc i els continguts: el coneixement que els venedors han de tenir, les habilitats de comunicació o d’influència que han d’entrenar per assolir aquest objectiu predefinit amb l’empresa.

I després d’haver establert l’objectiu?
El procés consta de tres fases.

En la primera, fem el disseny. Parlem amb l’empresa, definim objectius, donem idees de com treure màxim profit de l’eina de gamificació. De vegades, descobrim altres beneficis que no són l’objectiu principal però que ens ajuden a fer més rendible la inversió.

gamificacio-empresa

La segona fase és la d’implantació. Posem en marxa el joc, donem accés i motivem els participants perquè interactuïn, aprenguin, comparteixin i engresquem les persones perquè aportin idees innovadores.

Finalment, el tercer pas ve amb l’anàlisi de resultats. Integrar tota la informació obtinguda ens serveix per prendre decisions estratègiques. Molts cops descobrim necessitats no cobertes.

Gamificació per a màrqueting i vendes, recursos humans…
La gamificació es fa servir en departaments de màrqueting, per exemple, per engrescar els potencials clients a donar el seu parer, per motivar-los a interessar-se per la marca…  En el camp dels recursos humans, una de les aplicacions més evidents es la formació, tot i que també serveix per fer selecció de personal, avaluació dels coneixements, innovació….

Per què ens ‘enganxa’ tant jugar?
És un mecanisme psicològic on intervenen les emocions. La motivació de guanyar dispara la dopamina, un neurotransmissor vinculat al plaer. La part emocional fa que l’aprenentatge es recordi millor, que la formació sigui molt més fàcil i efectiva.

Les persones participen més i retenen millor el que aprenen.

Hi ha el risc que es generin conflictes entre els participants?
Quan dissenyem els jocs ho fem de tal manera que tothom quedi satisfet. L’objectiu va més enllà del  joc mateix  i no el podem perdre de vista en cap moment.

Tractem de recompensar els esforços de tothom per participar, i també premiem aquelles persones que ajuden els altres a fer-ho millor. De vegades, es proposen reptes que només es poden assolir en col·laboració amb els altres. En alguna ocasió, les empreses han decidit bescanviar els punts aconseguits per diners destinats a una ONG, és a dir, s’ha marcat una finalitat més altruista. Els jocs es dissenyen sempre en funció dels interessos, polítiques i valors de la companyia.

Personalització, versatilitat, motivació… què més ens dóna la gamificació?
Ens permet formar les persones de manera innovadora, efectiva i avaluar-ne el coneixement. La informació que obtenim gràcies al fet de treballar online és molt acurada. Podem establir indicadors que ens ajudin a prendre decisions complexes.

En general, la gamificació millora de forma substancial el compromís de col·laboradors i empleats. .

I si les persones no tenen un gran coneixement tecnològic?
Avui en dia gairebé tothom disposa d’un smartphone i és prou hàbil com per fer servir les aplicacions més quotidianes. Amb aquest coneixement n’hi ha prou per utilitzar eines com Gametraining. Per exemple, vam posar en marxa una competició amb persones d’una certa edat, amb uns coneixements bàsics d’ús d’ordinador. L’adhesió i el grau de participació va ser aclaparador! Aquesta experiència ens va demostrar que és una eina prou senzilla i intuïtiva, i molt efectiva.

Altres exemples?
Per exemple, el Port de Barcelona té l’objectiu de formar una part del seu personal en unes normatives i lleis específiques que els afecten. S’ha bolcat a la plataforma tota la informació en forma de reptes de preguntes sobre els continguts legals que han d’aprendre. Hi hem afegit una sèrie de breus lliçons que la gent pot llegir tranquil·lament. I, finalment, hem completat aquesta informació amb un tercer contingut: una sèrie de vídeos de 4/5 minuts que recullen de forma gràfica i visual el que és essencial de cada unitat didàctica. Una forma entretinguda i accessible. Tres eines, tres maneres de facilitar que el contingut es pugui assimilar molt bé.

En aquest cas, no hi ha formació presencial. En altres ocasions es pot combinar, per exemple, una explicació i entrenament a l’aula, més un reforç i ampliació dels coneixements des de la plataforma de jocs. Tot depèn del projecte, de la voluntat i preferències de l’empresa. Les possibilitats són moltes i molt variades. I és formació bonificable per la Fundació Tripartita.

Interessant…
Un altre exemple pot ser el de la persona que fa un curs d’acollida. Aquesta persona ha d’aprendre normes de prevenció de riscos, procediments, bones pràctiques, o ha d’imbuir-se dels valors de la companyia. Pot ser una gamificació per a una sola persona o per a un grup nombrós. Hem fet gamificació per a 25 països en diferents idiomes. Hem arribat a tenir 800 persones alhora!

En RRHH, per a formació i selecció de personal?
En especial, són eines molt ben valorades pels departaments de recursos humans. Els facilita molt obtenir informació, avaluar coneixements i demès.

També ho fan servir per a selecció de personal, sí. Per exemple, per filtrar candidats interessants. Quan la quantitat de currículums rebuts és tan gran que es fa difícil fer una bona selecció, es prepara un joc. Els candidats han de respondre unes preguntes i se’ls avalua en funció de les respostes. Són preguntes clau, fetes a mida per a l’empresa, que permeten filtrar els candidats ideals en funció dels seus coneixements, valors i competències, per acabar entrevistant els millors.

Facilita molt la feina, és rendible i fàcil d’implementar.