De la gestió del temps a la millora de la productivitat personal (1a part)
Parlem amb en Pere Gómez, docent, responsable del servei de Recursos Humans del Centre Metal.lúrgic, consultor de RRHH, professor d´ESADE, ESERP i la EUNCET, auditor de comptes certificat pel REA i coach d’executius i d’equips. És llicenciat en ADE I MBA per ESADE, PDD del IESE i coach acreditat per l’EEC i l’ICF
ESEC: Diem “de la gestió del temps a la millora de la productivitat personal”, però…no estem parlant del mateix? Més temps no és productivitat?
Pere: No, jo crec que no. El temps té la màgia de ser limitat i com tot recurs escàs s’ha de gestionar però la idea no és fer més en el mateix temps sinó dedicar el temps al que és rellevant per tu i la teva organització amb la màxima concentració (focus) i estat mental i físic.
ESEC: Ho pots aclarir una mica mes?
Pere: Per una banda es tracta de la clàssica diferència entre ser eficaç i ser efectiu. Ser EFICAÇ és escollir bé a què vols dedicar el teu temps i aconseguir el que t’havies plantejat, ser EFICIENT és fer-ho bé, amb la qualitat i condicions requerides amb el mínim de recursos possibles. Et posaré un exemple personal: la obtenció del doctorat universitari. Tinc dubtes de si he estat eficaç perquè no tinc clar que m’aporti valor a aquestes alçades, el cap em diu “no” i el cor em diu “tira!”, i el darrers any segueixo més el cor que el cap, a costa a vegades de no ser eficaç. Ser eficient, sota el meu estàndard era fer-ho en tres anys i mig i en porto quatre i mig i encara no he defensat la tesi. Malgrat la vida m’ha donat un tomb en molts aspectes, no seria responsable si m’excusés, la veritat és que no he estat eficient, he dedicat més temps i més diners. Però això no és tot, ni possiblement el més important.
ESEC: Però llavors, quina altra cosa hi ha?
Pere: T’has d’entrenar, i molt, per a ser productiu personalment. Pensa en un atleta professional, em ve a la ment el Carl Lewis i la prova dels 100 metres llisos (el Pere riu mentre diu que ja te cinquanta anys i ja no sap qui està ara a la pomada dels 100). Al Carl el veus en pista corrent menys de 10 segons. Però quins 10 segons, quina intensitat, quina concentració, quins cos, esculpit i modelat per a la prova. Darrera dels 10 segons hi ha milers d’hores de feina per estar a punt: entrenament diari, dieta, psicòleg, meditació… D’això va també el tema, del que no es veu, del que hi ha darrera.
ESEC: I què hi ha darrera en els casos més habituals de treballadors, executius i directius?
Pere: Primer, totes les persones que conec que son altament productives volen ser-ho. Si no hi ha motivació, si tu no vols ser el rei dels 100 metres, tornant a l’exemple, no esperis arribar a ser un model de productivitat. I com deia la professora de Fame “aquí aprendreu a ballar però us costarà sang, suor i llàgrimes” (“de fet, això ho va dir Churchill”, riu).
Segon, totes creuen profundament que les persones som com piles d’energia i que l’energia, com saben bé els físics, ni es crea ni es destrueix només es transforma. Quan et buides has de trobar quina és la teva forma de regeneració (la teva energia s’ha transformat en calor, estrès, suor i cansament físic i mental) i necessites reomplir-te. Tots sabem quin és el nostre rendiment si la nit anterior hem tingut una festa, hem dormit malament, o estem trasbalsats psicològicament per una discussió amb un amic, la mare o la teva parella. Per tant, és una fal·làcia pensar que si no fas res per estar a full d’energia rendiràs igual sempre. S’han de treballar quatre nivells d’energia:
la primera la física. Salut, i t’ho has de creure, si el teu cos no està bé no pots rendir al màxim de forma continuada, crec -però no cal per estar en forma- que la dicotomia cos-ment de Descartes simplement no és veritat: cos-ment son dues cares d’una mateixa realitat
l’emocional. La molt de moda i gran desconeguda intel·ligència o ecologia emocional, l’emoció és, etimològicament el que porta a l’acció. Les emocions ens preparen per l’acció i ningú ens ha ensenyat probablement a acceptar-les i gestionar-les. Què fas per està emocionalment equilibrat
la cognitiva. El cervell consumeix una quinta part de la teva energia i què fas per evitar els pensaments rumiatius, l’ansietat, l’estrès, el cansament mental i intel·lectual
i, finalment, la guinda de la piràmide, l’espiritual. Què fas pels altres que et faci sentir bé quan et vas a dormir. Però això no és tot.
ESEC: Va Pere, què mes hi ha que ens estàs amagant?
